Em feia mandra.
Que si deixo passar una mica més de temps per a recuperar el genoll, que si fa massa fred, que demà he de matinar, que... Collonades!
Avui després de mesos sense calçar-me els patins he retrobat les rutes SAT.
L'Oriol em va picar pel Whatsapp... i davant la provocació no hi ha alternativa: Cap a la font de la granota com cada dijous.
Fa temps que no veig la gent i, a excepció de l'Oriol, el Toni i el Quim, la resta em resulten desconeguts. Pregunto i la resposta és devastadora: el Marc té núvia, la "Sus" està vivint a Andalusia, el "Pollo" a França, el "Jòquer"... no sé sap, i el més gruixut: El Fernando s'ha trencat el fèmur d'una cama i la tíbia i el peroné de l'altra!
-Una baixada descontrolada - m'expliquen davant la meva expectació.
En fi, arrenquem a ritme d'en Toni. Una bèstia aficionat a la muntanya amb uns bessons que espanten.
Enfilem pel passeig de Gràcia per a endinsar-nos a la vila. plaça del Sol, rovira i tries i amunt per carrer Rabassa fins a Camèlies per on seguim per a baixar uns metres de Mare de Déu de Montserrat per a girar Garriga i Roca amunt.
La cosa s'empina i cal anar fent remades curtes i "apretant" el gluti per a superar la pendent.
Estic força satisfet de les sensacions. La manxa aguanta bé tot i que noto que he perdut el to de cames. Em falta potència i he de recuperar cadència. Caldrà passar estones a la premsa per a recuperar... penso tot recuperant-me i esperant a la resta del grup.
Baixem a la Ronsa de dalt i, pel lateral direcció Besòs anem fins a la passarel·la per a vianants just travessat el pont de la carretera de Cerdanyola que tantes vegades he fet per dalt amb la bici.
Enfilem per la carretera Alta de les Roquetes. Una zona força degradada farcida d'habitatges d'auto-construcció però que a aquestes hores de la nit esdevé solitari i absolutament idíl·lic per a patinar. Carretera amunt anem fent fins a l'Altura de la Torre del Baró.
Ascensió intensa però molt "xula" per la serpentejant i solitària carretera amb la magnífica ciutat il·luminada a la nostra dreta.
En arribar a dalt. Ens refem de l'esforça i iniciem el vertiginós descens cap a la Ronda.
Trenquem pel carrer Lliçà, per seguir per Argençola i Sant Feliu de Codines. La que vam batejar com a "pujada de les fonts" amb el grup de BTT tot fent-la en sentit contrari.
Espectacular!
Estret, pendent i perillós.
Està una mica humit i els borals amb cotxes aparcats o graveta... què més es pot demanar? Per a un esquiador amant de pistes negres, això és el que tinc més a prop i accessible en aquests moments.
Girs curts, rítmics i compassats per a evitar acceleracions excessives em fan pujar l'adrenalina a tope. Gaudeixo tant que oblido la cremor als quàdriceps que lluiten per a manetenir-me estable, davant de tant impressionant pendent.
Arribem a la Avinguda Vallbona al lateral de la Meridiana. "Subidón" després de la gesta. Comentaris al·lusius i reprenem la marxa.
Tot i que certament macabre, decidim passar per l'indret on el Fernando va tenir l'accident. Com si d'una teràpia es tractés, hi penso i prenc consciència que cal ser prudent. Generalment sé on tinc els límits i on puc arribar però de tant en tant, un recordatori no va malament.
Es lamentem del desafortunat accident i prosseguim, ara ja amb ganes de tornar cap a casa, Passeig de Torres i Bages enllà. Carrer Sagrera fins arribar al carrer Aragó on m'acomiado del grup que segueixen aval fins a la Vila Olímpica, des d'on han sortit.
A bon ritme, vaig a buscar la Diagonal per a desfer el camí.
M'aturo a la font de la Granota per a saludar-la com faig cada vegada i aprofito per a fer un glop.
Ara només queda arribar a Francesc Macià i Avinguda Tarradellas avall.
Per accedir a la ruta feu clic sobre la imatge.
 |
| Wikiloc: Torre Baró |
Són la 1:25 que em despullo per a fer-me una dutxa.
Definitivament ja recordo perquè, tot i demà pagar car el fet d'anar a dormir tant tard, m'agrada tant patinar...
Recordo els primers patins que em van regalar ara fa ja... 12 anys!
Diumenge toca BTT.
Salut! i fins la propera.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada