Aprofitant que estem a La Garriga, he trucat al Jordi de Vic per a sortir a fer la volta.
a les 8:00 he aparcat el cotxe al costat de l'estació i, mentre m'acabava de cordar les sabatilles, ha arribar el Jordi tot somrient.
Ens hem saludat efusivament i, recordant les nostres sortides estiuenques per Calella, d'on ens coneixem, comencem a rodar molt tranquil·lament pel mig d'un Vic encara adormit.
Em crida l'atenció la quantitat de senyeres estelades que hi ha als balcons de les cases fet que dona peu a una animada conversa sobre el moment tant intens que estem vivint a Catalunya.
-"Anirem cap a Rupit"
M'explica en Jordi. Travessant el polígon industrial fem cap a la carretera de Roda de Ter, vil·la natal de Miquel Martí i Pol, el poeta.
La boira, densa i pixanera, inexistent uns quilòmetres abans, ens embolcalla i alhora ens mulla.
Fa fred i tot i no ser agradable, reconforta i ens incentiva a anar pujant el ritme.
Una llarga recta, sense visibilitat, és el camí cap a Santa Maria de Corcó. A mesura que guanyem alçada, la boira menys densa, deixa entreveure un tímid sol que al llarg dels quilòmetres lluirà ple.
No coneixia la zona i li faig notar al meu amfitrió que em resulta molt agradable. Estem sols i, excepte algun camió de bestiar, en sentit contrari, no hi ha ni el més petit rastre de vehicles en tot el trajecte.
Mentre anem pujant en Jordi m'explica coses de la zona, rutes en BTT, exigents proves campa través o ascensions impossibles amb la bici a coll per a assolir la satisfacció moral que dóna poder dir allò de "jo l'he fet!"
Realment exagerat per la duresa segons m'exposa el company de travessa.
Avancem un altre ciclista que va de passeig i seguim carretera enllà fins a Cantonigrós on se celebra, anualment, el festival de música internacional.
Deixem a la dreta el trencall de Rupit, i fem cap al Coll de Condreu.
Sense aturar-nos, iniciem el descens direcció Hostalets d'en Bas, on fem una parada per a menjar una mica.
En Jordi em posa en antecedents:
-"Ara farem el Mortirolo...El Terra de Remences el pugen després de dur 90 km a les cames!"
Conec força bé al Jordi dalt la bici. Per a que us feu una idea, el vailet, va estar a punt de jugar a futbol com a professional...Per tant no cal descriure les cames que té. Semblen els pistons del titànic!
I que em faci el comentari que m'ha fet respecte a la pujada...la cosa va en serio!
Ens posem de nou en marxa, acusant la parada que ens ha deixat la musculatura freda després de la baixada i l'esmorzar.
Anem fins a Joanetes per a iniciar la pujada a Bracons.
Per als que no ho conegueu, abans de fer els túnels, era l'única carretera per comunicar Vic i Osona amb Olot a la Garrotxa...Impressionant! Per sort hi ha infraestructures que justifiquen una intervenció sobre el territori. I veient les rampes i els revolts que comencem a fer, aquesta n'és, de ben segur, una d'aquestes.
Per acabar-ho d'arreglar, bufa un intens vent que, com no podia ser d'altra manera, ve de cara.
Anem enllaçant revolts i, ja des del principi, em noto que els Pedals dels Ports, encara m'estan passant factura. No vaig massa fi i decideixo anar fent.
Però un anar fent que, amb tot el ferro posat, no deixa ni un metre per a reposar. Una cadència feixuga però incessant, fa que les rampes de fins al 18% no em facin posar el peu a terra.
En Jordi es va allunyant i acabo perdent-lo de vista.
Les rampes finals fan que ho doni tot! per fi arribo a dalt.
Als borals de l'estreta carretera, multitud de vehicles estacionats i entremig, en Jordi, refent-se de l'esforç.
comentaris al respecte i una afirmació per part meva que encara avui mantinc:
-"És la pujada que recordo més dura des que vaig amb bici de carretera..."
En total 9 quilòmetres amb un promig del 10% amb rampes de fins al 18%. Brutal.
Recuperant l'alé, iniciem el descens cap a la Plana. Per a fer cap a Sant Pere de Torelló.
Cansats però a bon ritme, Enfilem cap a Vic passant per Torelló.
Coincidim amb la celebració d'una mitja marató i comentem la cara de patiment que fan la majoria dels participants.
En Jordi està fort i encapçala pràcticament la totalitat de la tornada. Li dono breus quilòmetres de recuperació passant al davant però, entre que no conec la zona i que m'he buidat pujant Bracons, el deixo tornar a passar per a arribar a Vic.
En Jordi ha estat fent sèries per a participar a la Garmin de Barcelona. La triatló que ell va fer per equips en la especialitat de bicicleta. Es nota que li ha sentat bé ja que la diferència en el seu estat de forma respecte a l'estiu és evident. Està fet una màquina.
Fem una canya per a comentar la ruta i ens emplacem per a properes cites.
Per a veure els detalls de la ruta, feu clic sobre la imatge.
 |
| Volta Osonenca. |
tornant amb el cotxe cap a La Garriga, penso que ha estat una bona ruta. Paisatges desconeguts de gran bellesa i frondositat i la grata companyia, han estat la combinació ideal.
Per a repetir.
Salut! i fins a la propera.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada