Després d'uns dies de retrobar amics d'infància, passejos per les vinyes i oliveres de casa i intentar, infructuosament, buscar algun toll amb aigua a l'Algars, decideixo tornar a fer una volta per la zona.
Com l'últim dia matino per a no passar tanta calor. aquest cop faré el recorregut de la cicloturística de Gandesa que vaig trobar al Wikiloc abans de venir.
Surto cap a Vilaba dels Arcs i a mesura que em vaig creuant amb els tractors que van a bremar, es va fent de dia a la Comarca.
No puc estar-me de fer una foto a Llevant per a immortalitzar l'instant.
 |
| De camí a Vilaba. Tractors i Sol ixent... |
Amb les cames fresques vaig fent fins arribar al poble.
Les cares d'incredulitat dels més matiners donen a entendre que alguna cosa els sobta. Ja sigui la visió d'un ciclista enfundat en una lycra estrident ja sigui per l'horari o potser per ambdues coses alhora.
 |
| Parc eòlic de Vilalba dels Arcs. |
Desfaig el camí de la sortida anterior. Parc eòlic, fins a La Fatarella.
Ara prenc consciència de l'ascensió que vaig fer fa dies. La baixada és rapidíssima i molt llarga. Enllaçant revolts arribo a la carretera de Corbera a Gandesa.
Aquí em trobo una mica més de tràfec i algun que altre camió carregat amb bestiar i els ja habituals tractors carregats de raïm...
En un tram de tràmit, arribo a Gandesa i no puc estar-me d'aturar-me davant del Celler Cooperatiu obra de l'arquitecte Cèsar Martinell.
Cèsar Martinell i Brunet
(1888-1973) arquitecte català a cavall entre el Modernisme i el Noucentisme.
Martinell va
construir a principis de la seva carrera una quarantena de cooperatives
vinícoles, sobretot a les comarques meridionals de Catalunya, en les quals va
emprar els pràctics i econòmics arcs equilibrats d'obra vista, o arcs de
catenària, seguint el consell del seu mestre Antoni Gaudí, i amb la
col·laboració de Xavier Nogués en els plafons ceràmics.
Les seves,
juntament amb altres construccions agrícoles que es coneixen per la seva
magnificència com a les Catedrals del Vi.
Martinell
representa un pont de transmissió intel·lectual entre la segona generació de
mestres de la Renaixença
catalana (Antoni Gaudí, Lluís Domènech i Montaner, Puig i Cadafalch) i la
generació de la postguerra.
En la seva
arquitectura agrària rep la influència directa de Gaudí, pel que fa a les
solucions espacials, i de Domènech i Montaner pel que fa a les formes i
materials.
Les principals
aportacions de Martinell a l'arquitectura industrial són la formulació d'un
tipus de celler agrícola amb sistema constructiu que substitueix de les encavallades
per arcs de maó i de les corretges per voltes, realitzades amb maons i rajoles
estandarditzats, que no necessiten de gaire mitjans auxiliars i pertant
permetien un cost baix de construcció.
L'arc parabòlic
La construcció
d'arcs parabòlics de maó és un sistema molt optimitzat perquè es basa en el
material local, econòmic i disponible, que requereixen poc transport i una
tècnica de posada en obra tradicional i coneguda. L'estructura és molt eficient
perquè segueix el trajecte de les càrregues i treballa només a compressió.
La volta a la catalana
La volta a la
catalana, usada en passadissos subterranis i plataformes de recolzament de
tines, o en cobertes recolzades sobre arcs necessita pocs materials i mitjans
auxiliars, perquè, si segueix la direcció de la càrrega, només treballa a
compressió.
 |
| Cèsar Martinell. Celler de Gandesa. |
L'edifici va ser
encarregat el 19 de febrer de 1919 per Josep Maria Serres, fundador i primer
president de la "Cooperación Agrícola de Gandesa", a l'arquitecte
Cèsar Martinell, deixeble d'Antoni Gaudí i Puig i Cadafalch.
El cos central està
format per dues naus de tines cobertes amb arcs parabòlics i voltes catalanes de
maó i tres gruixos de rajola, i arcs perpendiculars a la porta d'entrada.
Les dues naus estan
cobertes a diferent alçada, cosa que permet l'entrada de llum i una menor
dimensió de les voltes de coberta.
L'estructura de la
teulada inclou voltes catalanes, de gran lleugeresa i resistència, amb
materials ceràmics de petites dimensions, que es col·loquen entrellaçats fins
completar construcció de la volta. Els materials usats són el totxo massís, el
maó foradat i la rajola de garrot, depenent de la dimensió de la volta
requerida. A la teulada s'usà un gruix de tres maons, sostinguts per arcs de
base quadrada amb els maons col·locats de costat. En el disseny de les voltes
es va tenir en compte les dilatacions i contraccions del material degudes a
canvis de temperatura.
Darrere les dues
naus centrals n'hi ha una tercera, més alta i estreta, coberta amb volta
tradicional on s'hi fa la recepció del raïm.
A l'exterior,
tocant a la carretera, unes marquesines de formigó armat cobreixen les tremuges
on entra el raïm.
Sobre el mur
exterior de la nau de recepció s'hi recolzen els dos dipòsits d'aigua, un
d'ells situat en un angle i suportat a partir d'un enginyós peu d'obra.
A l’exterior de
l'edifici, com a decoració hi ha l'escut de l'entitat, realitzat pel ceramista
Xavier Nogués amb rajoles vidrades, situat a l'angle arrodonit de l'edifici
(destruït durant la guerra i substituït per una reproducció de menor qualitat).
Fet l'apunt cultural, recorro els carrers de Gandesa i surto per l'extrem oposat direcció Bot.
Fet l'apunt cultural, recorro els carrers de Gandesa i surto per l'extrem oposat direcció Bot.
Al fons els massís imponent dels Ports.
 |
| Camí de Bot. |
La calma torna a embolcallar-ho tot i l'atmosfera seca i neta em dóna una visó profunda del paisatge.
Arribo a Bot i, com en l'altra ocasió torno a coronar el Coll Ventós per a deixar-me caure, immediatament cap a Prat de Comte. aquest cop agafo la carretera en direcció horta de Sant Joan.
Una construcció geològica dels Ports em recorda les de Yosemite Park als Estats Units.
Faig una foto i la torno a enviar al "Whats" per a provocar al personal...
La pujada és dura i la calor que comença a fer no ajuda massa. Arribo a dalt i començo el descens. deixo el trencall d'Horta a mà dreta i segueixo fins a Arnes on aprofito per a reomplir el bidó i refrescar-me una mica a la font de la plaça major.
De tornada, desfaig el camí, però aquest cop, entro a Horta.
De tornada, desfaig el camí, però aquest cop, entro a Horta.
Des d'aquí, vaig fent fins a Bot i cap a casa.
La calor està sent insuportable. Agraeixo la fresca que trobo a casa gràcies a la inèrcia tèrmica que proporcionen els murs de gairebé un metre de gruix que la protegeixen...
A la tarda, refets de la calorada, agafem el cotxe i ens allarguem fins a la Bassa de les Forques a buscar granotes...està seca com tot el terme.
La calor està sent insuportable. Agraeixo la fresca que trobo a casa gràcies a la inèrcia tèrmica que proporcionen els murs de gairebé un metre de gruix que la protegeixen...
A la tarda, refets de la calorada, agafem el cotxe i ens allarguem fins a la Bassa de les Forques a buscar granotes...està seca com tot el terme.
No hi ha granotes però trobem un parell d'exemplars d'aranya força espectaculars...
 |
| La bassa de les Forques està seca...no hi ha granotes. |
Una bona ruta, massa calor però agradable per l'entorn. Molt recomanable.
Per a veure els detalls de la ruta, feu clic sobre la imatge.
 |
| Cicloturística Gandesa |
Sempre m'ha agradat anar a Batea.
Ja sigui pels records que en tinc de la infància o per la diferència amb el que estic habituat amb el meu dia a dia.
Ara des, de una nova perspectiva, em reafirmo amb aquesta afirmació.
Salut! i fins la propera.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada